The Catalan Association of Bioarchaeology organizes the VII Oikos Meeting of Bioarchaeology (VII Reunió Oikos de Bioarqueologia), which is conceived as a meeting space to favor the circulation and exchange of knowledge among all people who are interested in bioarchaeological research and the various disciplines that integrate it. The conference takes place on 26-27th May in the Univerity of Girona.
Various members of the GIAP group participate, in four communications:
• 10.30 am. “New insights into past agricultural regimes: towards the creation of a new tool combining 3D Geometric Modern Morphometrics & machine learning”. Alexandra Livarda, Alexandra Kriti, Hèctor A. Orengo (ICREA), Paloma Aliende, Darío Herranz.
• 12.00 h. “Reconstructing Roman diet through organic residue analysis: the case of Guissona and Puig Castellar”. Theoni Baniou, Akshyeta Suryanarayan, Alexandra Livarda, Joan Villanueva, Nuria Moraleda, Núria Romani, Esther Rodrigo.
• 12.10 h. “Agricultural and livestock practices at Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda, Vallès Oriental) during Late Antiquity (7th century CE)”. Abel Gallego, Theoni Baniou, Alexandra Kriti, Alexandra Livarda, Valentina Pescini.
(Catalan below)
• 13.30 h. “Bio-geoarchaeological approach to the study of livestock management at Tossal de Baltarga (La Cerdanya) (3rd century BC)”. Lídia Colominas, Marta Portillo, Jordi Morera, Joan Oller, Anna Berrocal-Barberà, Abel Gallego, Oriol López, Chiara Messana, Joaquim Sisa, Carlos Tornero, Oriol Olesti.
(Catalan below)
Abstracts:
“New insights into past agricultural regimes: towards the creation of a new tool combining 3D Geometric Modern Morphometrics & machine learning”.
Alexandra LIVARDA (1), Alexandra KRITI (1), Hector A. ORENGO (2), Paloma ALIENDE (1), Darío HERRANZ RODRIGO (1)
(1) Landscape Archaeology Research Group (GIAP), Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC). Pl. d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona.
(2) ICREA, Landscape Archaeology Research Group (GIAP), Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC). Pl. d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona.
The investigation of agricultural regimes of past societies is a key area that allows insights into their social, cultural and economic organisation. In the field of archaeobotany, various methodologies have been developed to study these, based on ethnographic studies, the examination of wild or weedy species and their ecological requirements, and stable isotope analyses. The development of each of these approaches has been step changing for the discipline and has allowed new questions to be posed and a greater depth of interrogation of the available archaeobotanical assemblages. We propose a yet new methodology that can be combined and added to the available toolkit to-date that opens up the possibility of using the whole 3D morphology of grains. To create this tool, we conducted experimental cultivations of 21 traditional barley (Hordeum vulgare) landraces from across the Aegean under a series of controlled irrigation and manuring conditions. A selection of the harvested grains was scanned using a 3D high-resolution scanner in order to obtain their full morphology and directly use it to obtain a series of measurements, ratios and indices. These were directly fed into a machine learning environment that trained our algorithm for the classification of grains according to their growing conditions. The degree of accuracy of the pilot results will be discussed, as well as the efficiency of this new tool, its potential and limitations to shed new light into past agriculture.
“Reconstructing Roman diet through organic residue analysis: the case of Guissona and Puig Castellar”.
Theoni Baniou(1), Akshyeta Suryanarayan(2), Alexandra Livarda (1), Joan Villanueva(4), Nuria Moraleda(5), Núria Romani(6), Esther Rodrigo(7)
1Landscape Archaeology Research Group (GIAP), Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC), Tarragona, Spain. Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona.
2Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics (CASEs), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Spain. Carrer de Ramon Trias Fargas, 25-27 08005 Barcelona.
4Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Catalonia, Spain. Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193, Cerdanyola del Vallès, Barcelona.
5Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Catalonia, Spain Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.
6Serra Húnter Fellow, Autonomous University of Barcelona, Bellaterra, Catalonia, Spain. Carrer de la Fortuna, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.
7Serra Húnter Fellow, Autonomous University of Barcelona, Bellaterra, Catalonia, Spain. Carrer de la Fortuna, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.
During the Roman period in the Iberian Peninsula, many aspects of everyday life and beyond underwent a series of changes. The movement of people and ideas caused, among other things, the arrival and circulation of new foods in the region. This presentation will focus on diet, employing as a case study the sites of Iesso (Guissona) and Puig Castellar (Catalonia, Spain). Puig Castellar, dated to 180-120 BC, was a small military castellum situated at an important communication location that provided support and supplies to troops in transit and was active in a period before the foundation of the Roman municipium of Iesso. The site of Guissona was inhabited from 120 BC until the 7th c. AD, during which it was one of the most important sites in the region. Several ceramic vessels covering the period between the 1st c BC to the 3rd c AD of a variety of types related to cooking, serving and storage were selected from the two sites in order to study the foodstuffs they contained by conducting organic residue analysis using Gas Chromatography with Flame Ionization Detection (GC FID), Gas Chromatography/ Mass Spectrometry (GC/MS) and Gas Chromatography- Isotope Ratio Mass Spectrometry (GC/C/IRMS). Some of the selected vessels were particularly rich in lipids thanks to their preservation in a waterlogged context. The organic residue results are contextualized and compared with other available bioarchaeological data from the two sites, providing new insights into Roman diet.
(Catalan below) “Agricultural and livestock practices at Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda, Vallès Oriental) during Late Antiquity (7th century CE)”.
Abel Gallego(1), Theoni Baniou(1), Alexandra Kriti(1), Alexandra Livarda(1), Valentina Pescini(1)
(1) Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA), Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona.
Since the early stages of domestication, agriculture and livestock have played crucial roles in the socio-economic development of various human communities throughout history. At the same time, the implementation of these practices has been a driving force behind changes in the cultural landscape, conceptualised as the result of the interaction between human action and the environment. Despite the importance of these activities, there are still historical periods where information about them—and their impact—is currently scarce. The period between the fall of the Roman Empire and the establishment of the first social societies in the northeast of the Iberian Peninsula is a good example.
The recovery of a significant bioarchaeological record at the Aiguafreda de Dalt site (Aiguafreda, Vallès Oriental) has contributed to obtaining relevant information related to this historical issue. The analyses carried out in the field of archaeozoology (osteology and dental microwear) and archaeobotany (anthracology and carpology) have allowed us to infer the livestock exploitation models employed by the community associated with the settlement, as well as the possible animal feeding systems and the exploitation of plant resources in its surroundings.
Pràctiques agroramaderes a Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda, Vallès Oriental) durant l’Antiguitat Tardana (segle VII n.e.)
Abel Gallego(1), Theoni Baniou(1), Alexandra Kriti(1), Alexandra Livarda(1), Valentina Pescini(1)
(1) Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA), Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona.
Des dels inicis de la domesticació, l’agricultura i la ramaderia han estat activitats cabdals en el desenvolupament socioeconòmic de les diferents comunitats humanes al llarg de la història. Al mateix temps, la realització d’aquestes pràctiques ha estat motor dels canvis succeïts sobre el paisatge cultural, conceptualitzat com el resultat entre la interacció de l’acció humana sobre el medi ambient. Tot i la importància d’aquestes activitats, existeixen encara períodes històrics on la informació sobre aquestes – i el seu impacte – és a dia d’avui escassa. El període comprès entre la caiguda de l’imperi romà i l’establiment de les primeres societats socials al nord-est de la península Ibèrica n’és un bon exemple.
La recuperació d’un important registre bioarqueològic al jaciment d’Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda, Vallès Oriental) ha contribuït en l’obtenció d’informació rellevant vinculada a aquesta problemàtica històrica. Les anàlisis realitzades des del camp de l’arqueozoologia (osteologia i microdesgast dentari) i de l’arqueobotànica (antracologia i carpologia) han permès inferir els models d’explotació ramadera emprats per la comunitat associada a l’assentament, a més dels possibles sistemes d’alimentació d’aquest bestiar i de l’explotació dels recursos vegetals de l’entorn del mateix.
“Aproximació bio-geoarqueològica a l’estudi de la gestió ramadera al Tossal de Baltarga (la Cerdanya) (segle III ane)”.
Lídia COLOMINAS(1), Marta PORTILLO(2), Jordi MORERA(3), Joan OLLER(4), Anna BERROCAL-BARBERÀ(5), Abel GALLEGO-VALLE(6), Oriol LÓPEZ-BULTÓ(7), Chiara MESSANA(8), Joaquim SISA-LÓPEZ de PABLO(9), Carlos TORNERO(10), Oriol OLESTI(11)
(1) Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA), Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona.
(2) Department d’Arqueologia i Antropologia, Arqueologia de les Dinàmiques Socials (2021 SGR-501), Institució Milà i Fontanalsde Recerca en Humanitats (IMF), Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). C/Egipcíaques 15, 08001 Barcelona.
(3) Department de Cències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra.
(4) Department de Cències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra.
(5) Department de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra.
(6) Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA), Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona.
(7) Department de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra.
(8) Institut Català de Paleoeconomia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), Tarragona, Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona.
(9) Department de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra.
(10) Department de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra. Institut Català de Paleoeconomia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), Tarragona.
(11) Department de Cències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bellaterra.
Malgrat el paper rellevant de la ramaderia entre les comunitats ibèriques pirinenques, existeix molt poca informació sobre la gestió que es duia a terme del bestiar i, en particular, sobre les pràctiques d’estabulació, els sistemes de cria i l’alimentació d’aquest bestiar.
Excavacions recents al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya), han documentat la presència de diversos animals cremats in situ en un dels seus edificis, permetent precisament incidir en totes aquestes qüestions fonamentals. L’aplicació d’una aproximació biogeoarqueològica a l’estudi de les restes recuperades en aquest edifici, que inclou una varietat de procediments analítics (osteologia, microdesgast dentari, isòtops, fitòlits, anàlisis d’esferulits de fems i micromorfologia) procedents de diferents disciplines (arqueozoologia, arqueobotànica i geoarqueologia), ha permès documentar règims alimentaris diferents entre espècies, la pràctica de moviments estacionals i el possible ús de farratge com a principal règim dietètic dels animals estabulats. També ha permès suggerir una possible gestió i explotació no comunal d’aquests animals.
