Hèctor A. Orengo (ICREA Research Professor at ICAC) is participating in the event “Contestans and Edetans facing romanisation” (Jornades d’estudi contestans i edetans davant de la romanització), which take place on February 24 and 25 at the Xàtiva Museum (Casa de la Enseñanza) and on February 26 in Cullera.
Territory and economy in the oppidum of la Carència (Torís)
Hèctor A. Orengo, Adrià Pitarch i Rosa Albiach
The oppidum of Carència in Torís (Ribera Alta) shows continuous occupation from the late Bronze Age (8th century BC) to the 4th century AD. During its phase of maximum extension, this city had a walled area of 6.9 hectares, although including the remains outside the walls, which would lead to the existence of a peri-urban craft area, it would reach around 8.5 hectares. The three documented sections of the wall date back to the 4th-3rd centuries BC. (Precinct I), from the end of the 3rd century to the beginning of the 2nd century BC. and of the Sertorian period (Enclosure III). At its maximum extension during the full Iberian period and until the Roman republic, Carència could have been one of the great Iberian territorial centers which, perhaps, could be related to the commercial center of Tiris/Tyrin called by Rufus Festus Aviè in his journey (Albiach and Requena 2007). The fall of the city does not seem to be the result of premeditated destruction but, rather, of progressive abandonment, even though the acropolis shows sporadic occupations until the Islamic period.
This talk will deal with the city in relation to its territory and how it gradually adapted to the socio-economic circumstances of each period, reflected in settlement patterns and the economic exploitation of the landscape. Likewise, this study will exemplify how a multidisciplinary approach -integrating various techniques including excavation, prospecting, GIS and remote sensing- can provide data that allows the city to be contextualised within an extra-regional cultural framework.
Original abstract (Catalan):
Territori i economia a l’oppidum de la Carència (Torís)
Hèctor A. Orengo, Adrià Pitarch i Rosa Albiach
L’oppidum de la Carència a Torís (Robera Alta) presenta una ocupació continuada des del Bronze final (s. VIII a.C.) fins al segle IV d.C. Aquesta ciutat presenta durant la seva fase de màxima extensió una superfície emmurallada de 6.9 hectàrees, tot i que si considerem la extensió de restes en superfície extramurs, que comportaria l’existència d’una àrea periurbana artesanal, arribaria a unes 8.5 hectàrees. Els tres trams de muralla documentats presenten cronologies dels segles IV-III a.C. (Recinte I), de entre finals del segle III i principis del II a.C. i del període Sertorià (Recinte III). Al seu moment de màxima extensió durant l’època ibèrica plena i fins la Romana republicana, la Carència podria haver estat un dels grans centres territorials Ibèrics que, potser, podria relacionar-se amb el centre comercial de Tiris/Tyrin anomenat per Ruf Fest Aviè al seu periple (Albiach i Requena 2007). La caiguda de la ciutat no sembla conseqüència d’una destrucció premeditada sinó, més bé, d’un progressiu abandonament, tot i que l’acròpoli presenta ocupacions esporàdiques fins el període islàmic.
Aquesta presentació tractarà la ciutat en relació al seu territori i com aquest es va anar adaptant a les circumstàncies socioeconòmiques de cada període, reflectides al patrons d’assentament i l’explotació econòmica del paisatge. Així mateix, aquest estudi exemplificarà com una aproximació multidisciplinar integrant diverses tècniques que inclouen excavació, prospecció, SIG i teledetecció pot proporcionar dades que permeten contextualitzar la ciutat a dins d’un marc cultural extra-regional.
